La creixent amenaça d'un colapse ecològic planetari

A la forta crisi econòmica que patim a dia de hui, caldria afegir altre problema, que pera molts encara és més greu. Aquest problema és l'amenaça sobre un colapse ecològic planetari.

Entre aquesta amenaça, destaca sobremanera el calentament global, el qual està començant a provocar un canvi climàtic generalitzat, evidenciat ja a dia de hui en el retrocés de les glaceres (havent desaparegut un gran nombre de les que es trobaven als Pirineus); l'increment del nivell de la mar a un ritme d'entre 1 i 3 mm/any; increment de la temperatura mitjana global; els fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més freqüents, aguditzant-se i incrementant la seua freqüència; i per últim el fet de que molts organismes vius estan modificant el seu comportament i distribució a conseqüència dels canvis en els ritmes estacionals.

Tots els problemes que comporta el canvi climàtic tenen un origen comú en l'economia mundial, a causa de la crema de combustibles fòssils, la desforestació (que comporta un increment del CO2 a

l'atmosfera), o la destrucció de l'ecologia marina. 

No obstant això, els economistes ortodoxos són els principals adversaris ideològics de la dràstica

reducció del CO2 i altres gassos d'efecte hivernacle, defenent sempre la cerca de guanys i l'acumulació al preu que siga. Encara que aquest preu siga el colapse ecològic del que es parla. I és que el calentament global amenaça no tan sols al medi ambient, sinó també la pròpia vida humana i la seua civilització.

L'única esperança que queda és que amb aquest “refredament de l'economia capitalista” en paraules de Bellamy Foster, es poden detindre algunes càrregues creixents de la biosfera, pel fet d'haver-se reduït la taxa decreixement del consum d'energia i de matèries primeres.

I és que el sistema no fa cap esforç per anar a les arrels d'aquest problema ecològic, com s'ha pogut

observar a la recent cimera que va tenir lloc a Durban. Més bé, se li dóna la volta al problema i el

capitalisme segueix “desplegant la mateixa estratègia fallida una i altra volta”.

Per a Bellamy Foster, l'última solució que li resta al capitalisme a tota aquesta sèrie de problemes ecològics és la tecnologia, però com ell mateix diu a continuació, “qualsevol millora tecnològica de l'eficiència en l'ús dels recursos naturals resulta abrumadorament desbordada pel model de creixement extensiu i ecològicament perjudicial que caracteritza a aquest àvid sistema”.

Des del meu punt de vista, algunes de les mesures que es podrien portar a terme per atallar el canvi climàtic podrien ser incrementar l'ús d'energies renovables, o millorar l'eficiència tant dels

automòbils com dels edificis (un millor aïllament redueix en un 80% les despeses en calefacció) i dels electrodomèstics.

Pel que fa a nosaltres els ciutadans del carrer, l'única cosa que podem fer per reduïr tant com es puga els gassos d'efecte hivernacle és reciclar tant com pugam, usar bosses reciclables quan fem la compra, caminar, muntar en bici o utilitzar el transport públic, apagar la televisió quan no ens faça

falta i no deixar-la en espera (stand by), baixar la calefacció a l'hivern i no posar a l'estiu la refrigeració domèstica per davall de 24ºC.

En definitiva, el capitalisme és un sistema fallit pel que fa a la protecció del medi ambient.

MB